Calendario

martes, 22 de noviembre de 2011

Escola Pia Santa Anna Mataro

L’Escola Pia de Santa Anna de Mataró

El dia 1 de gener de 1738 s’obriren per primera vegada les portes del col•legi de l’Escola Pia a de la Fonda del Pardal a la cantonada del Camí Ral amb el carrer de Sant Antoni. La comunitat s’hi havia establert el 24 de desembre anterior.
La presència escolàpia a la ciutat datava d’uns mesos abans. En efecte, el 3 de juny de 1737 dos escolapis arribaren a Mataró i un d’ells, el pare Joan Balcells, s’hi quedà substituint des del dia següent el professor de llatí a l’escola que hi havia a l’edifici de l’Ajuntament. Fins al mes de desembre residí al convent dels pares carmelites de Sant Josep.
Els tràmits per a la fundació de l’escola venien de llarg. En les actes municipals del 14 de gener de 1707 ja hi consta la voluntat de la ciutat de portar els escolapis. Una de les condicions de la ciutat era que, a més de totes les matèries pròpies de les primeres lletres i del llatí i retòrica, s’impartís la filosofia. Mataró volia una facultat universitària com tenien tantes altres poblacions catalanes. Finalment s’arribà a uns acords que se signaren a Mataró el 24 d’abril de 1737; s’aconseguí el permís del bisbe de Barcelona el juny d’aquell any i el rei Felip V signà la llicència el 13 de novembre de 1713.
Els escolapis compraren el solar entre la plaça de Santa Anna i el Camí Ral i en diverses fases i aixecaren l’escola, la residència per a la comunitat i l’església, la qual va ser inaugurada el 31 de maig de 1789.
Els exàmens publicats des de 1768 fins a 1834 mostren els programes de les matèries que s’impartien. Remarquem que a més del currículum normal de l’època s’ensenyà nàutica des del curs 1767-1768 i poc després es començà també amb l’agrimensura. Conservem impreses diverses tesis de filosofia i de teologia que es defensaren dintre de la corresponent càtedra tan per part d’estudiants escolapis com d’altres que no ho eren. El pare Francesc Ferrer a l’aritmètica comercial hi introduí l’ensenyament personalitzat per a resolució d’exercicis i de problemes. De la pissarra de cuir passà a la de pedra i a principis del segle XIX s’usà ja a Mataró la pissarra mural per primera vegada al nostre país.

Mataró va ser ocupada per les tropes franceses el 1808; als pocs dies abandonaren la ciutat i els mataronins decidiren defensar-se d’una nova ocupació. El pare rector de Santa Anna, Jaume Vada, el 7 de maig de 1808 des de la trona de l’església pronuncià un sermó vibrant —es conserva el text català— per encendre els ànims contra els francesos i animar-los a formar en les milícies que s’apostaren als alts de Montgat. La resistència va ser inútil, els francesos arribaren a Mataró, saquejaren el col•legi i incendiaren i destruïren part de la ciutat.
A l’Escola Pia de Santa Anna es formaren la majoria dels homes que al llarg del segle XIX contribuïren a l’embranzida industrial, econòmica i social que situaren la ciutat com a una de les principals del Principat. Gràcies a la perseverança dels escolapis i la voluntat per part de l’Ajuntament, el col•legi superà els deu anys de supressió (1835-1845). Restaurat l’orde, s’implantà el batxillerat segons les noves lleis de l’Estat i es reformà la primària. Durant llargs períodes va ser seminari menor depenent del de Barcelona.
Per a l’ensenyament del comerç com a primària superior s’adoptà es de 1902 el Pla confeccionat per la província. Un mitjà educatiu important a Mataró va ser el Museu Comercial, inaugurat el juny de 1916.
El 1914 es fundà la Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Santa Anna, la primera que es creava als escolapis de Catalunya. A Santa Anna es crearen grups de Pomells de Joventut. El 1928 l’Ajuntament seguint les disposicions del govern de Primo de Rivera retirà tota subvenció a l’Escola Pia per no eliminar els llibres de lectura en català. El 1929 s’introduí el basquetbol entre els alumnes. El 1933 per poder mantenir l’ensenyament cristià es fundà la «Mútua Escolar Cardenal Vives i Tutó»; les classes de batxillerat s’impartiren en locals de fora del col•legi de la plaça Santa Anna, però es col•laborà amb l’Institut Municipal de Batxillerat i l’escolapi Miquel Soy en va ser professor.
El juliol de 1936 els religiosos foren forçats a abandonar la casa i refugiar-se en famílies que caritativament els acolliren i protegiren. Passats els primers dies de confusió, les mateixes autoritats locals protegiren els religiosos; quan sabien que s’apropava algun perill els avisaven i a algun el recloïen a la presó perquè no el trobessin a una casa particular.
L’interior de l’edifici va ser força malmès.

Els escolapis recuperaren el seu edifici el 13 de febrer de 1939 i obriren les classes el primer de maig de 1939 per a primària i comerç. El batxillerat començà el setembre següent.
L’Associació d’Antics Alumnes va fer sempre costat a l’escola, especialment en esdeveniments com l’estada a Mataró de les relíquies de sant Josep Calassanç el desembre de 1948 o l’exposició retrospectiva del col•legi el 1962. L’Associació va tenir una vida molt activa amb les classes de català i aixoplugant la Associació Sardanista.
El temple es va restaurà de mica en mica. Es construí la capella de la Mare de Déu de Montserrat (l’altar es consagrà el 1957) i Jordi Arenas pintà (1960) la capella del Sagrament. L’octubre de 1989 s’inaugurà el retaule de l’altar major obra de l’escultor Manuel Cisachs, el qual havia anteriorment dissenyat tots els elements del presbiteri.
El 1954 reapareixeren els Armats de Santa Anna, que havia iniciat el 1896 el germà Joaquim Brucart. El 1959 es creà un agrupament escolta. El 1962 Mataró acollí els I Jocs Esportius Escolapis de Catalunya.
Els nous temps demanaven un edifici més adequat. El pare rector Salvador Dalmau planificà la nova construcció que es començà el 14 d’octubre de 1966 i les noves classes s’obriren a partir de 1968.
L’escola de Santa Anna absorbí la de les religioses de la Immaculada Concepció, els locals del qual es convertiren en els de l’infantil «Santa Anna - Torrent». Juntament amb l’aprovació pel Ministeri d’Educació del batxillerat unificat i polivalent (BUP) el 1975, s’implantà la formació professional de primer i després de segon grau. Els locals de la plaça de Santa Anna resultaren aviat petits per l’increment d’alumnes que tot plegat suposà i es llogà la nau d’una fàbrica al carrer de Recoder. Es fundà també el Centre de Càlcul de l’Escola Pràctica o Centre de Càlcul de l’Escola Pia, institució que a més de la extensió per tots els col•legis de la informàtica, serví per a pràctiques dels alumnes de secretariat de la formació professional.

El 3 de setembre de 2002 el President de la Generalitat inaugurà el nou edifici al carrer de Sant Agustí «Santa Anna - Mar» per a les secundàries.
Imparteix actualment els nivells reglats d’infantil, primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerats i cursos de formació professional. L’escola compta amb diverses entitats com l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, la d’Antics Alumnes, el grup Mou-te, l’Associació d’Amics del Senegal, la colla gegantera, una orquestra formada per alumnes de secundària.
L’Ajuntament concedí a l’Escola Pia de Santa Anna la Medalla d’Or de la Ciutat el 4 de juliol de 1961.

Bibliografia:
«Concordias firmadas entre los ayuntamientos y la Escuela Pía en Cataluña (1638-1877)», en Archivum Scholarum Piarum (Roma 2000), núm. 47, per a les de Mataró vegeu pàg. 123-130.
Florensa, Joan: El projecte educatiu de l’Escola Pia de Catalunya (1683-2003): una escola popular. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat d’Història de l’Educació als Països de Llengua Catalana; Escola Pia de Catalunya, 2010.
El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró: Escola Pia de Santa Anna, 1989.
Gurrera i Lluch, Montserrat: L'Ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX : gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial: 1808-1868. Tesi doctoral dirigida pel doctor Conrad Vilanou i presentada al Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, 2004. 2 vols.
Reixach i Puig, Ramon: Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la primera Guerra Mundial. Premi Iluro. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2010. (Col•lecció Premi Iluro; 72).
Vilà i Palà, Claudi: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca, 197

Cronologia Escola Pia Mataro

Mataró
24/04/1737
Concòrdia entre l’Ajuntament i l’Escola Pia per a la fundació
01/05/1737
Concòrdia entre la Parròquia de Santa Maria i l’Escola Pia
13/11/1737
Llicència del rei Ferran vi per a la fundació
26/12/1737
Inauguració de la residència dels escolapis situada en la Fonda del Pardal
02/01/1738
Els escolapis comencen a impartir les classes
30/06/1739
Els escolapis compren la «la Sínia d’En Ramis», part de l’espai que esdevindrà l’actual col·legi
06/12/1739
El bisbe de Barcelona, Francisco del Castillo y Vintimilla, beneí i col·locà la primera pedra del nou edifici de l’Escola Pia
00/05/1743
En aquesta data ja existia el Seminari de Nobles
24/06/1754
La comunitat es trasllada de la Fonda del Pardal a la nova residència i col·legi
1767-1768
Es dóna ensenyament de Nàutica
00/05/1768
Primers exàmens públics impresos amb motiu de la canonització de sant Josep de Calassanç
10/09/1772
El seminaristes comencen a habitar la part de la baixada de Santa Anna, de nova construcció
27/01/1781
El capità de corsaris Jaume Bru amb la seva tripulació col·locà una imatge de sant Josep de Calassanç a la cantonada de la plaça amb la baixada; tallada en pedra de la pedrera de Sant Bartomeu de Vic per Antoni Real
00/10/1783
Capítol Provincial celebrat per primera vegada a Mataró
31/05/1789
Inauguració de la nova església de Santa Anna
16/07/1808
Les tropes franceses saquegen el col·legi i assassinen el P. Francesc Capdevila a la biblioteca
03/01/1814
S’inicien les classes de filosofia o facultat de filosofia
1864
Construcció de la galeria que donava al pati
27-28/7/1865
Exposició Agrícol a l’entrada del col·legi organitzada per la Comissió Municipal del Patronat de Pobres
29/04/1868
Isabel ii accepta que el col·legi Catalunya o Valldemia passi als escolapis; cosa que no es produí
1881
S’inicia l’Observatori Meteorològic i el 1887 es publiquen les primeres dades en la Revista Calasancia
17/03/1881
Apareix el primer número de la revista El Colegial, manuscrita per l’alumne Sulsona, primera revista d’aquesta escola
26/05/1881
Primera vegada que consta la celebració de la primera comunió amb solemnitat
15/08/1881
Erecció de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat per iniciativa de Joaquim Fontrodona
1890
S’estrenà un dosser en l’altar del Sagrament, obra de Josep Puig i Cadafalch
00/04/1913
Carta d’antics alumnes convocant a la creació d’una Associació
17/12/1913
S’implanten els Torns Eucarístics segons iniciativa del P. General Tomàs Viñas a fi de fomentar la comunió freqüent i fins i tot diària
18/06/1916
Inauguració del Museu Comercial
1922
L’Escola Pia de Santa Anna acollia grups de Pomells de Joventut
24/11/1929
Presentació del primer equip de bàsquet del col·legi amb el nom de University Santa Ana (USA); va competir amb el Premilitar A
01/07/1934
Assemblea constituent de la Mútua Calassanç Vives, creada pels pares de família, la qual es fa càrrec del col·legi
24/07/1936
Els religiosos es veuen obligats a abandonar el col·legi
11/02/1929
Alguns religiosos poden tornar al col·legi i comprovar-ne l’estat
01/05/1939
S’obren novament les classes
16/01/1944
Homenatge al germà «Francisco» Roca i Roma
04/12/1948
Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a Mataró
1954
Es restaura el grup infantil Armats de Santa Anna, iniciat abans pel germà Joaquim Brucart amb text del P. Josep Concabella
18/11/1956
Creació de l’Associació de Pares de Família
13/10/1958
S’inicia l’agrupament escolta pel P. Francesc Capdevila
04/07/1961
L’Ajuntament concedeix al Col·legi Santa Anna de l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat
08/04/1962
Celebració a Mataró dels Primers Jocs Esportius Escolapis de Catalunya
26/04/1965
Primera concelebració a l’església de Santa Anna, la qual església es reformà segons les noves línies litúrgiques i amb la col·laboració artística de Manuel Cusachs que elaborà la imatge de Santa Anna, l’altar, els canelobres, l’atril
29/09/1968
Inauguració del nou edifici de la plaça de Santa Anna
08/04/1975
Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/06/1975)
10/04/1975
Ordre Ministerial homologa el parvulari (BOE 22/06/1975)
09/07/1975
Ordre Ministerial homologa el BUP (BOE 07/08/1975)
octubre 1989
Inauguració del retaule del presbiteri, obra de l’artista Manuel Cusachs
03/09/2002
Inauguració oficial de l’edifici de Santa Anna Mar pel president de la Generalitat Molt Honorable Jordi Pujol. Es deixa l’edifici de Recoder
Bibliografia:
— Josep Poch i Gallart: Las Escuelas Pías de Mataró. La Iglesia de Santa Ana y el Hno. José Guardia de S. Juan Bautista. Mataró 1963, Premi Iluro 1962.
— Claudi Vilà i Palà: Escuelas Pías de Mataró. Su historial pedagógico. Salamanca 1972.
El retaule de Santa Anna de Manuel Cusachs. Mataró 1989.
Rectors:


1737 – Salvador Llenas
1740 – Miquel Picanyol
1742 – Francesc Plana
1745 – Jacint Cruells
1748 – Josep Caballol
1751 – Joan Balcells
1752 – Tomás Casas
1757 – Rafael Passarell
1760 – Francesc Plana
1766 – Ildefons Ferrer
1769 – Mateu Mestre
1772 – Ildefons Ferrer
1775 – Oleguer Jané
1778 – Ildefons Ferrer
1781 – Jaume Andreu
1784 – Rafael Passarell
1787 – Ildefons Ferrer
1790 – Josep Calassanç Bages
1794 – Josep Pont
1796 – Josep Picas
1804 – Miquel Busqué
1807 – Jaume Vada
1814 – Joaquim Tomàs
1824 – Maurici Bohigas
1827 – Adjutori Blanch
1833 – Ramon Ribera
1847 – Josep Rius
1858 – Gaietà Renom
1863 – Calassanç Casanovas
1865 – Josep Draper
1875 – Miquel Cercós
1882 – Francesc Sallarès
1893 – Josep Llauradó
1899 – Francesc Llonch
1906 – Fèlix Sors
1909 – Josep Soler i Garde
1919 – Pere Vilar
1920 – Joan Comellas
1924 – Joan M. Vives
1925 – Lluís Feixas
1928 – Ramon Castellví
1929 – Constantí Noguera
1934 – Lluís Feixas
1940 – Calassanç Balañà
1943 - Calassanç Ubasart
1946 – Miquel Simon
1949 – Joaquim Seguí
1952 – Salvador Salitjes
1955 – Llorenç Bonet
1958 – Josep Liñan
1961 – Salvador Salitjes
1964 – Salvador Dalmau
1973 – Jordi Gaza
1976 – Ricard Manich
1982 – Joan Herrero
1988 – Ramon Novell
1995 – Josep M. Oller
2003 – Josep M. Comadran

Directors:

1973 – Josep A. Ripollés
1982 – Eugeni Romeu
1991 – Marian Federico
1996 – Carles Cereceda